"
Amb la literatura infantil arribo a més gent que amb la poesia". La granollerina presenta el llibre infantil
Cargol, i què faràs dins un iglú. Entrevista publicada a
La Vanguardia amb motiu de la diada de Sant Jordi de 2012. Fotografia de J.C. Sande.
Eulàlia Canal (Granollers, 1963) compagina l'escriptura amb ser mare i amb la seva vessant laboral, la de psicòloga, una miscel·lània perfecta per a les històries que escriu emprant uns personatges molt tendres. En aquesta ocasió, en Cargol, el mateix que fa tres anys es va convertir en el Fabufantàstic, torna a ser ara el protagonista, junt amb els seus amics inseparables.
Cargol, i que faràs dins un iglú (Editorial Barcanova) són dues histories amb el valor afegit de les il·lustracions de Carole Edet.
"El Cargol vol anar a passejar amb la Papallona, però esta fet un sac de dubtes…" un fil argumental que repassa els enamoraments d'infantessa i les primeres decepcions. Sentiments que de ben segur coneixeran tots els seus lectors. Un llibre pensat per a majors de vuit anys però, que sens dubte, és apte per a tots els públics.
¿Després de provar altres gèneres, perquè et decantes per la literatura infantil?
No m'agraden gaire les classificacions, sempre dic que els llibres són per a tothom que els vulgui llegir. Un llibre qualificat de literatura infantil a vegades pot agradar més a un adult que a un nen. Jo vaig començar escrivint poesia. Va coincidir que quan vaig tenir els meus fills, passàvem moltes estones explicant contes i això em va motivar.
¿Els teus fills t'han inspirat?
El que em va motivar a escriure contes va ser pensar en ells i les coses que ens passaven a tots junts. Els meus fills han sigut com un motor. A més m'hi he sentit molt còmoda.
¿I la poesia?
Jo tinc un llibre de poesia per adults, és el primer que vaig publicar i encara em plantejo escriure'n més. És curiós, però m'he trobat que els meus llibres de literatura infantil ha arribat a molta més gent, han anat molt més enllà i m'han donat moltes més satisfaccions. Quan sembla que la poesia és una cosa que queda molt reduïda a poca gent, molt elitista o potser perquè molta gent no s'atreveix a entrar-hi. Sento que arribo més lluny amb els contes.
¿Pots viure d'escriure?
Jo sóc psicòloga i combino una mica les dues feines. Imagino que si visqués jo sola potser sí que me'n sortiria, però si penses amb tota la família, no. És complicat viure de la literatura
¿Què vols transmetre amb els llibres d'en Cargol?
En realitat no em plantejo transmetre un missatge. Escric històries que són com preguntes, potser. Coses que a mi em preocupen, a nivell de sentiments o relacions amb els altres. Els meus personatges fan com una recerca i troben coses, però no transmet un missatge en particular.
¿Qui és en Cargol?
És un animal molt sensible, que li agrada molt que li facin cas. Ho busca a la seva manera i quan té un problema vol fugir i amagar-se, però sempre acaba trobant la manera de dir les coses. És un cargol que escriu cartes perquè s'expressa millor escrivint que parlant.
Nascuda i arrelada al Vallès Oriental. ¿Com veus el futur de la literatura en la comarca?
Penso que al Vallès Oriental, almenys a Granollers, hi ha molts autors. Quan fem la trobada d'autors de la comarca sempre ens hi trobem vint o trenta escriptors, un fet que em sorprèn. I sobretot, trobes gent molt vàlida. Penso que la ciutat funciona en aquest sentit, em sento reconeguda i sento que em fan cas.
¿Tens algun projecte de futur?
Ara ho tinc tot una mica parat. Estic com si fes gires, visitant escoles, etc… No tinc gaire temps. Vaig pensant coses i recollint idees. Quan acabi aquesta gira m'asseuré i decidiré el què faig. Tinc diverses coses a mitges, començades i altres que em plantejo. Però estic com en un moment d'aturada, de reflexió, per poder triar.
La literatura de Eulàlia Canal destaca per la vessant humana que hi imprimeix amb un llenguatge tendre i ric, tant en poesia com en prosa. El primer llibre va ser de poemes,
Andana Blanca, amb el que va guanyar el Premi Òmnium Cultural 1998. Després va venir
Emocions i Sentiments un llibre-disc de contes i cançons i
Qui enviava petons a l'Estrella que va guanyar el Premi Ciutat d'Eivissa de Narrativa infantil el 2005.
